Umpah-Pah Tomahawk (90). Maqueta Raons de Pes (91). Salseta discos Bamboo Avenue (92). Salseta discos Bordell (94). BMG Triquiñuelas al óleo (94). BMG La Columna de Simeón (99). BMG Els Umpah-Pah eren si més no un dels grups amb més personalitat. Van aparèixer amb el seu disc Raons de Pes i passejant la catximba com a teloners dels Sopa de Cabra arreu dels Països Catalans. Aquest junt amb Bamboo Avenue són els seus millors amb diferència! d'una qualitat digne de la Patti Smith o el Van M...
Umpah-Pah
Tomahawk (90). Maqueta
Raons de Pes (91). Salseta discos
Bamboo Avenue (92). Salseta discos
Bordell (94). BMG
Triquiñuelas al óleo (94). BMG
La Columna de Simeón (99). BMG
Els Umpah-Pah eren si més no un dels grups amb més personalitat. Van aparèixer amb el seu disc Raons de Pes i passejant la catximba com a teloners dels Sopa de Cabra arreu dels Països Catalans.
Aquest junt amb Bamboo Avenue són els seus millors amb diferència! d'una qualitat digne de la Patti Smith o el Van Morrisson. Les lletres d'influència Rimbaudiana (algú les ha entès mai del tot?) i, sobretot, la veu tan especial de l'Adrià Puntí els van convertir en el referent reagge del Principat tot i que, al meu parer, són molt més que això, és realment difícil trobar arreu del planeta un grup amb un estil i só tan peculiar.
Van aparèixer amb el seu disc Raons de Pes i passejant la catximba com a tel.loners dels Sopa de Cabra arreu dels Països Catalans.
Aquest junt amb Bamboo Avenue són els seus millors amb diferència! d'una qualitat digne de la Patti Smith o el Van Morrisson. Les lletres d'influència Rimbaudiana (algú les ha entès mai del tot?) i, sobretot, la veu tan especial de l'Adrià Puntí els van convertir en el referent reagge del Principat tot i que, al meu parer, són molt més que això, és realment difícil trobar arreu del planeta un grup amb un estil i só tan peculiar.
Si hem tingués de quedar amb una sola cançó seva... Carta a Donosti, Repapiejant,... impossible masses cançons úniques! Arran del seus filtreigs amb el mercat espanyol (val a dir que sempre conseqüents en aquest sentit!) i com a resposta a les nombroses crítiques rebudes (els primers els seus propis seguidors i m'hi incloc!) van treure alhora dos discos per Sant Jordi del 94: Bordell, en català i La Columna de Simeón en espanyol. La resposta del públic va ser força diversa... Bordell va ser un disc bo però ni de bon tros al nivell dels altres dos i a més gran part del seu públic els girà l'esquena tal i com ja havia passat molt abans amb algun altre grup (adivina'l!). Respecte a La Columna de Simeón el públic espanyol no estava encara preparat per l'estil dels de Girona. Conclusió? el grup es dissol per disavinències entre els propis membres... Read more on Last.fm. User-contributed text is available under the Creative Commons By-SA License; additional terms may apply.